FurgoMerchandising

La nostra furgoaddicció comença a ser preocupant…. després de camperitzar la furgo estem començant a customitzar-nos a nosaltres mateixos… algú té un remei???

Desuadores ENFURGO

Model frontal furgo

Model I love furgo

Ja tenim JERSEIS ENFURGO!!!

La idea va sorgir amb unes companyes molt manetes que realitzen tot tipus de manualitats: es fan dir FLOQUET I RETALLS. Vam suggerir-los fer aplicacions sobre el món de les furgos ja que hi ha molt furgoaddicte diagnosticat crònic i molts altres de latents :). De moment han realitzat un peluix de furgo, i dos models de jerseis que es poden aplicar a samarretes, davantals, pitets, draps, tovalloles, cortines per a la furgo, coixins, mantes….

Furgopeluix

Si hi esteu interessats només cal que:

1. entreu al bloc de Floquet i Retalls, bloc EnFurgo, facebook EnFurgo o Twitter EnFurgo (@enfurgo)

2. envieu un mail amb la vostra proposta i…

3. voilà!! els vostres desitjos seran complerts!

Model frontal furgo

Model I love furgo

Esperem les vostres propostes!!!!!!!!!!

Les bricos d’en Xavi III: l’aïllament

LES BRICOS D’EN XAVI III: L’AÏLLAMENT

Una part molt important a l’hora de camperitzar una furgoneta és l’aïllament per poder mantenir una bona temperatura en cas de fred o calor.

Ens vam assessorar a Furgow i vam comprovar que n’hi ha molts tipus i per a totes les butxaques. Ens vam trobar les planxes de llana de roca (i al carrer!) que s’utilitzen per aïllar edificis. Manos a la obra!!!!

Material i cost:

• Planxes aïllans de llana re roca trobades al carrer. Cost: 0€
• Esterilles-aïllants; comprades al Dechatlon. Cost: 2’75€/unitat (en vam utilitzar 8 aproximadament)
• Cúter
• Pintura antioxidant. Cost: 8’20€
• Pinzell
• 2 planxes de fusta blanca de 10mm de gruix. Comprades a Leroy-Merlin. Cost: 19€/unitat
• Caladora
• Cargols
• Tornavís elèctric
• Trepant
• Cinta adhesiva de plata (aguanta altes temperatures)

Temps: 6 hores

Com ho hem fet?

1. Treure totes les fustes i protectors interior de la furgoneta i deixar-la nua (només xapa).

2. Recobrir amb la pintura antioxidant tots els podrits i òxids de l'interior de la furgoneta i deixar assecar.

3. Agafar les esterilles i reomplir el forats existents a l'interior (porta del darrere, punts morts...)

4. Folrar el sostre i les parets amb l'aïllament fixant-lo amb cinta aïllant

5. Recobrir les parets i els sostre amb la fullola. Abans cal retallar la mida de la fusta i tallar-la amb un caladora.

6. Fixar els cobriments del sostre, laterals i portes amb cargols.

Aïllament finalitzat!!!

Cal tenir en compte que és útil per temperatures moderades; en cas de climes extrems (fred i calor) és necessari una climatització i aïllament de més qualitat.

Les bricos d’en Xavi II: la claraboia

LES BRICOS D’EN XAVI II: LA CLARABOIA

Vam decidir posar una claraboia per tal de fer més suportables les nits caloroses d’estiu, per airejar l’ambient, i per poder deixar l’Ona a la furgo si cal. La veritat és que és una modificació que repetiríem ja que ens és molt útil!

Claraboia Thermoform (homologada)

Material i cost:

• Claraboia Thermoform de 40x40mm: comprada a ebay. Cost: 49€
• Cargols qualitat 83.8 (inclosos amb la claraboia)
• Una radial: comprada al Encants Vells de Barcelona. Cost: 29€
• Discs radial per metall: 10€
• Guants de treball de pell: comprats a un Basar. Cost: 3 €
• Silicona Sikaflex: comprada a la ferreteri. Cost 8’95€
• Un cargolador (si és elèctric millor, per exemple d’Ikea). Cost: 12€
• 1 retolador
• Ulleres de protecció
• Cinta mètrica

Temps: 4 hores

Com ho hem fet?

1. Marcar amb un retolador el perfil de la claraboia al sostre de la furgoneta

2. Preparar la radial. Per a tallar ferro vam utilitzar un disc per tallar xapa

3. Fer el forat. Sense por!!

4. Treure el quadrat de xapa sobrant i llimar el contorn per tal d'evitar talls i rascades

5. Col·locar i fixar la claraboia amb els cargols

6. Col·locar la part exterior de la claraboia i posar la silicona al contorn per tal d'evitar filtracions d'aire i aigua a l'interior de la furgoneta

7. Col·locar el cobriment del sostre de la furgoneta (material aïllant+fusta)

8. Deixar assecar

9. Col·locar la part interior de la claraboia fixant-la amb els cargols.

Objectiu aconseguit: ja tenim claraboia!

Les bricos d’en Xavi I: 1€=FURGO NOVA

A la secció Les bricos d’en Xavi anirem penjant capítols sobre la increïble transformació que hem fet a la furgo. Totes les bricos són casolanes, és a dir, fetes per nosaltres mateixos. Hi ha bricos insòl·lites i d’altres que hem buscat als fòrums d’internet (gràcies Furgow!!).

Furgonetejar és molt més que viatjar sinó que també implicar manteniment, transformació, reparació… constant furgoevolució! Ens ho hem passat molt bé consultant, compartint, equivocant-nos, buscant materials als mercats, internet, deixalleries, al carrer… una roda sense final perquè sempre tenim noves reformes al cap!!

Us convidem a compartir les vostres bricos, dubtes i noves idees!!!!

LES BRICOS D’EN XAVI I: 1€=FURGO NOVA

Vet aquí una vegada hi havia una furgoneta a punt de jubilar-se a una deixalleria de les Terres de l’Ebre. Havia dedicat tota la vida a treballar al mar i això li havia passat factura: rovells i podrits a causa de l’aigua del mar, cap porta tancava bé, tones de brutícia… Tot i que el motor estava en perfectes condicions ja no passava la ITV i la reparació era massa costosa… A en Xavi li va arribar la trista història de la furgo i va decidir fer-se’n càrrec (valent!) a canvi d’1€!!!!

I així és com va començar tot… ningú (ni en Xavi mateix) s’hagués pensat mai fins a on arribaria…!

Furgoneta original: Nissan Vanette Cargo 2.3

vista darrere

vista davant

podrits i rovells de l'interior

Modificacions:

Les peces es van treure d’una deixalleria, per tant, el cost va ser 0€!!

• para xoc davanter
• 2 portes laterals amb finestres i porta del darrere amb vidre
• diversos plàstics interiors

La furgo ja va estar preparada per superar l’ITV!!!

Circular a Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Ara que arriba l’hivern les escapades de cap de setmana s’escurcen a sortides d’1 dia ja que tenim “una furgo d’estiu”;) (és a dir, sense calefacció i amb risc de congelar-se quan baixen les temperatures :((…)

Aquesta vegada ens hem decidit per una ruta circular al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Una caminada d’unes 6 hores (amb parades, ritme d’anar fent i sense perdre’s ;)!). Nosaltres vam optar per comprar el mapa editorial Alpina parc natural Sant Llorenç del Munt i l’Obac per orientar-nos (i desorientar-nos).

circular a Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Vam deixar la furgo a l’aparcament de davant la masia La Barata i vam enfilar el camí ral cap a Manresa passant pel pic de Castellsapera. Les vistes de La Mola d’una banda i, de Montserrat, de l’altra, són privilegiades.

vistes de Montserrat

El camí continua fins a trobar-se amb el GR-5, direcció el Coll de les tres Creus. De camí, en troben un pessebre fet mà per dos cosins que, tradicions familiars, el pugen cada any. Esperem que es respecti!

Coll de Boix

Al coll de Boix, continuem les indicacions del GR-5 cap a la dreta (el camí de l’esquerra segueix direcció Mura!) fins arribar al Coll d’Estenalles, on trobarem una Oficina del Parc, lavabos públics, aparcament…

El Montcau

A la falda del Montcau, recuperem forces amb un bon esmorzar per poder arribar al cim amb totes les forces i continuar pel coll d’Eres i la carena del Pagès (en aquest tram trobareu molta més gent que fa l’excursió coll d’Estenalles-La Mola).

La Mola

Arribem a la Mola just per dinar un exquisit tàper de macarrons i prendre el sol amb de tot menys tranquil·litat!! (era hora punta?). Per baixar el més senzill és agafar el camí de l’avenc de Les Abelles fins arribar a la masia de Can Robert i continuar pels Plans de Can Garrigosa que ens duran a la furgo (masia La Barata)… Nosaltres, però, intrèpits excursionistes, vam optar per una drecera que ens va fer allargar la ruta fins a la posta de sol…:))!!!

Si voleu, aquí podreu consultar el mapa i les fotos de la ruta.

Salut!!!

La plana de Lleida

Per inaugurar la tardor vam decidir-nos per la Plana de Lleida, entre lo regadiu i lo secà ;)!

• DIA 1:
  

Arribem a l’estany d’Ivars i Vila-Sana: sorprenent! N’havíem sentit a parlar molt bé de la zona però va superar les nostres expectatives: tranquil·litat i un paisatge preciós! Hi ha un camí que voreja l’estany d’uns 5 km ideal assequible per a totes les edats on s’hi troben casetes de fusta per observar ocells. A l’estany, també s’organitzen visites guiades gratuïtes per a grups (val molt la pena! recordeu que s’ha de reservar amb antel·lació!).

Però com que de tranquils no en som gaire ;)…. abans de marxar, vam buscar alguna ruta en btt per la zona i vam trobar una ruta circular al voltant de l’estany: Vila-Sana//Barbens//Lo Bullidor//Ivars d’Urgell//estany d’Ivars i Vila-Sana//Vila-Sana. Una excursió molt recomanable de 25 km (tot planer!).

Estany d'Ivars i Vila-sana

Al vespre, vam anar a fer el toc a Mollerussa, una de les capitals de la plana ;)! on vam poder comprar-nos un bon sopar.

Vam fer nit a l’aparcament de l’estany proper a Vila-Sana (l’altre també té les mateixes condicions). És un furgoracó amb unes vistes espectacular de la pla, amb WC públics i molt gran. Proveu-lo si podeu!

Zona d'aparcament de l'estany

• DIA 2:

Després d’esmorzar, canviem de comarca: dels arbres fruiters del Pla d’Urgell als cereals de La Segarra. Tot té el seu encant no? 😉 Fem dia amb la família a Les Oluges, un poble costerut al mig del pla, ple d’història (castell i església) i una vistes envejables del castell de Montfalcó emmurallat. Encara no hi heu estat?

Les Oluges

Aquí podreu veure el mapa i les fotos de la ruta. Fins una altra!!!

Furgovacances per Croàcia, Montenegro i Itàlia!!!

Aquestes vacances han estat especials ja que hem fet la nostra primera furgoruta a l’estranger. Vam decidir-nos per llocs desconeguts, el bon temps, el mar i muntanya… buscàvem paradisos i els hem trobat :)!!!

En resum… 5301 km, 218’97 € en peatges, 6 països, 336 € en ferrys, 7 càmpings, 629’63 € en benzina, 20 dies de ruta i infinites i inoblidables aventures!!

Compartim un resum del nostre diari de ruta, que esperem que us sigui útil si us deixeu caure per aquestes terres! SHOW MUST GO ON!!!

Furgoviatge 2011: Croàcia-Montenegro-Itàlia

DIARI DE RUTA (de l’11 al 30 de juliol de 2011):

SORTIDA!!

DIA 1:

• Ruta: Barcelona-Mónaco-Latte (prop de Vetimiglia, Itàlia)
  
• Km: 690 km
  
• Peatges: 55’92 €
  
• Benzina: 100 €
• Passem per Mónaco a fer el circuit de Fórmula 1 de Montecarlo. La costa està molt construïda i ens costa trobar un lloc on dormir; a Latte ens ubiquem en carreró sense sortida al costat de la platja… els inicis són difícils, ja se sap!

Latte (Itàlia)

DIA 2:

• Ruta: Latte-Piran (Eslovènia o Itàlia)-Lucija (Eslovènia)
• Km: 684 km
  
• Peatges: 47,90€
  
• Benzina: 64€
• Dediquem la jornada a menjar-nos km i decidim visitar el cap de Pirano. És una regió molt bonica i disputada entre eslovens i italians amb una costa escarpada i un pobles encantadors que, per accedir-hi s’ha de pagar sí o sí (hi ha barreres a l’entrada amb aparcament de pagament obligatori :(! Després de fer una caminada i bany agafem la carretera de la costa i al turístic poble coster de Lucija troben un aparcament obert a la zona de port on poder passar la nit amb altres càmpers (no disposa de serveis).

Lucija (Eslovènia)

CROÀCIA!!

DIA 3:

• Ruta: Lucija-Rovinj (Croàcia)-Premantura
  
• Km: 92 km
  
• Peatges: 37 kn
  
• Benzina: —
• La península d’Ístria és una regió poc turística i encantadora de Croàcia. Rovinj és un petit poble de pescadors on hi ha un camí que recorre la costa per fer a peu i en bicicleta; és molt recomanable portar una motxilla amb menjar i beure (hi ha guinguetes si no en porteu) per poder fer parades i banys a les cristal·lines aigües. Continuem cap al sur al Cap de Premantura, on hi trobem un parc natural (està prohibit pernoctar). A la carretera entre pomer i Premantura, trobem un racó ideal per sopar i gaudir de les vistes del parc.

Premantura (península d'Ístria, Croàcia)

DIA 4:

• Ruta: Premantura-Brestova (ferri)-Porosina (illa de Cres)-Cres-Lubenice-Loznati
  
• Km: 86 km
  
• Peatges: 3 kn
  
• Benzina: 350 kn
• A Brestova agafem el ferri cap a Porozina (illa de Cres) i en 40 minuts ens hi plantem. Després de visita el poble de Cres (el lloc on anar a comprar), decidim fer l’excursió a la cala de Kvarner a Lubenice; una excursió un xic dura degut a la calor 😉 (cal portar bambes!!!, 45′ baixada i 60′ pujada). A la nit, decidim fer-nos un regal i anem al restaurant Bukaleta de Loznati a menjar corder a la brasa, deliciós!! Dormim al mateix poble, entre el restaurant i el cementiri, estupendo!

Loznati (illa de Cres)

DIA 5:

• Ruta: Loznati-Martinscica-Orlec
• Km: 68 km
  
• Peatges: —
  
• Benzina: —
• Cres és el paradís!!!! Casualitats de la vida anem a parar al càmping Slatina de Martinscica i passem un inoblidable dia de platja deixant-nos seduir i perdre per la costa… un lloc per perdre’s! Dormim a Orlec, nit e lluna plena… sense paraules!

Orlec (illa de Cres)

DIA 6:

• Ruta: Orlec-Merag-Valbiska (illa de Krk)-regió de Kvarner-Plitvice
  
• Km: 210 km
  
• Peatges: —
  
• Benzina: 415 kn
• Ferri: 133 kn
• Hi ha gran quantitat deferris de Croàcia puntuals, nets i ben mantinguts. Esl ferris interns majoritàriament pertanyen a la companyia Jadrolinija. El fet de viatjar en furgo ens va donar la llibertat de gaudir al màxim de la costa croata i poder parar en qualsevol moment a refrescar-nos. Camí a Plitvice van veure les marques de la guerra a les cases (moltes d’elles ja estan reconstruïdes). Dormin a l’autokamp Korana per estar el més aprop possible del parc (molt recomanable per l’entorn i la relació qualitat-preu).

Autokamp Korana (Plitvice)

DIA 7:

• Ruta: Plitvice-Zadar-Península de Murter
  
• Km: 220 km
  
• Peatges: 30 kn
  
• Benzina: —
• Passem el dia al Parc natural de Plitvice, visita obligada per la seva bellesa. Cal dedicar-hi temps per fugir dels ramats de turistes i gaudir del km de passarel·les i camins (l’entrada per adult en va costar 110kn i l’aparcament de la furgo 49 kn). De tornada anem a Zadar a veure l’espectacular orgue del mar, una meravella i parada també obligatòria. L’orgue és un punt de trobada i un lloc de bany. Vam aparcar la furgo gratis a Obala Kneza Trpimira i per evitar caminades vam agafar un taxi aquàtic tal i com fan els autòctons per 10 kn/persones. Dormim al sur de la costa Dàlmata.

Parc nacional dels llacs de Plitvice

DIA 8:

• Ruta: Prapatno (ferri, península de Murter)-Sobra (illa de Mjlet)-Saplunara
  
• Km: 35 km
  
• Peatges: —
  
• Benzina: 429 kn
• Ferri: 200kn
• Passem el dia gaudint de les platges de l’illa de Mljet. Dormim darrere el xiringuito de Saplunara (hi ha WC públics).

Saplunara (parc natural illa de Mjlet)

DIA 9:

• Ruta: parc natural de Mljet-Ston
  
• Km: 69 km
  
• Peatges: —
  
• Benzina: —
• Ferri: 200 kn
• Passem el dia al parc (entrada 70kn) on es poden fer excursions a peu i btt pel Veliko i Maio Jezero (llac) o agafar una barqueta Ucije. A la nit ens aturem a Ston, on sopem uns deliciosos musclos Ston (amb vi i formatge) i pizzes. Dormim en un aparcament lliure als afores del poble direcció Broce.

Ston

MONTENEGRO!!

DIA 10:

• Ruta: Ston-Dubrovnik-albufera de Kotor (Montenegro)
• Km: 138 km
  
• Peatges: —
  
• Benzina: —
• Després de tanta natura decidim aventurar-nos i visitar Dubrovnik… val al pena visitar-ho però ens va donar al impressió que era Port aventura, tot enfocat al guiris. Per aparcar hi ha aparcaments (15 kn/h). Vam visitar la muralla des de la qual es tenen gran vistes (entrada 10€/pers). Fugim del caos direcció Montegro, un altre món…!! Després de pagar la Green Card i l’Ecotaxa, arriben a l’alfbufera de Kotor on trobem un raconet on aparcar i descansar a la vora del mar…:)!

Alfubera de Kotor (Montegro)

DIA 11:

• Ruta: Kotor-Cetinje-Mausuleu de Njegos-Sveti Stefan
  
• Km: 100 km
  
• Peatges: —
  
• Benzina: 35€
• Visitem la ciutat fortificada de Kotor; ens agrada molt l’ambient i s’hi pot trobar de tot. Agafem la carretera de 25 corbes cap a les muntanyes de Cetinje i anem a visitar el mausuleu de Njegos, l’heroi de Montenegro (470 escales!!!, cal pagar entrada de 3€/pers). Per arribar-hi cal entrar al parc nacional de Lovcen (entrada 3€). Dormim al càmping de costa d’Stveti Stefan: un lloc recurrent per la poca oferta però amb les instal·lacions molt brutes (19€/nit).

Mausuleu de Njego

DIA 12:

• Ruta: Sveti Stefan-llac Skadar-Utjeha
  
• Km: 180 km
  
• Peatges: 2’5€
  
• Benzina: —
• Sveti Stefan és venuda com una de les atraccions de Montenegro però el que no diuen és que es veu millor per internet que en directe ja que per entrar cal pagar 50€ ja que es tracta d’un hotel amb platja privada… :((… Decidim visitar el Skadar Jezero al qual s’hi arriba per una carretera amb molt encant i plena de corbes. El paisatge és preciós però ens decep la manca de respecte a la natura ja que arreu està ple de deixalles, tenen un tresor!! Diuen que està ple de pelicans però no vam aconseguir veure’n cap… Fem nit al càmping Utjeha (9€/nit) de la costa: un resort de turisme de masses (no ens queda més remei ja que és difícil trobar racons en condicions per dormir i ens veiem obligats a tirar de càmping… esperem que canviï!).

Skadar Jezero

DIA 13:

• Ruta: Utjeha-Ulcinj-Ada Bojana
  
• Km: 102 km
  
• Peatges: —
  
• Benzina: —
• Plovisqueja i optem pel turisme de ciutat: anem cap al sud a Ulcinj. Es tracta d’una ciutat turística i amb l’encant de sentir-se gairebé a Albània i amb una simbiosi cristianisme-islam que ens sorprèn positivament. Dinem i decidim tirar cap al sud, no sabem on… i arribem a Ada Bojana, un resort naturista (23 €/nit) referent als anys 80 de capa-caiguda però amb a millor platja i una atmosfera molt especial. Plou , però ens regalem una barbacoa (Ulcinj és ideal per anar de compres) i descansem… moltes emocions!!! 😉

Illa Ada Bojana (FKK)

DIA 14:

• Ruta: Ada Bojana-Bar
  
• Km: 86 km
  
• Peatges: —
  
• Benzina: —
• Ferry: 250€
• Dia de sol a la platja d’Ada Bojana. Passem la tarda a Bar, una ciutat sense cap tipus d’atractiu i punt neuràlgic del transport marítim. El passeig marítim és molt animat i on les famílies montenegrines passen el seu temps d’oci patinant, en bicicleta, passejant… Al vespre agafem el ferri destí la Itàlia…

Ferri al port de Bar

ITÀLIA!!

DIA 15:

• Ruta: Bari-Costiera Amalfitana-Pompei
  
• Km: 374 km
  
• Peatges: 17’10€
  
• Benzina: 58’63€
• Després d’una nit mogudeta pel mal temps arribem a les 7.00 puntuals a Bari… però ens hem d’esperar 1 h ja que els carabinieri no treballen fins les 8.00…ejem…! després d’un bon cafè anem cap a la Costiera Amalfitana i visitem els poble d’Amalfi i Positano (la carretera recorda trams de la Costa Brava). Fem nit al càmping Spartacus (19€/nit) de Pompei, ja que no aconseguim trobar cap furgoracó.

Positano (Costiera Amalfitana, Itàlia)

DIA 16:

• Ruta: Pompei-Nàpols-Pompei
• Km: —
  
• Peatges: —
  
• Benzina: —
• Avui la furgo es queda al càmping fent dia de descans. Nosaltres passem el matí a les Ruïnes de Pompeii (entrada 11€/pers) coneixent una mica més de la nostra història. Al migdia agafem el tren (molt bé!) cap a Nàpols: una ciutat que ens deixa un regust agre-dolç (encantadora i caòtica).

Ruïnes de Pompeii

DIA 17:

• Ruta: Pompei-Firenze
• Km: 489 km
  
• Peatges: 28€
  
• Benzina: —
• Decidim fer una tirada gran de carretera per arribar a Florència a visitar l’Ale, un amic mig italià mig català. La jugada ens surt rodona perquè plou a bots i barrals fins que arribem a la capital de Toscana… preciosa!! L’Ale ens acull a casa seva i ens regala un sopar italià que no té preu… gràcies!

Sopar a Can Bifano, Firenze

DIA 18:

• Ruta: Firenze-Cinque Terre
  
• Km: 186 km
  
• Peatges: 12’70€
  
• Benzina: 60€
• Passem el dia al Parc Nacional de Cinque Terre (entrada 5€/pers); deixem la Mosquitera a Riomaggiore i coaminem per la Via del Amore mooolt enamorats ;). Continuem cap a Manarola, Corniglia i Vernazza (ens deixem Monterrosso al Mare) i tornem en tren. El parc és una preciositat i està ple de senders i caletes! Dormim al càmping Pian Di Picche de Levanto on sopem una espectacular barbacoa 🙂

Parc Nacional de Cinque Terre

DIA 19:

• Ruta: Cinque Terre-Gènova-Spotorno
  
• Km: 287 km
  
• Peatges: 3’50€
  
• Benzina: 33€
• Deixem enrere el parc i optem per fer turisme de ciutat a Gènova: deixem la furgo en un aparcament i visitem el port, el vicolis, mengem focaccia genovesa i fem les darreres compres, que això s’acaba… ohhhhhhhhhhhhh!!!!!!! passem la darrera nit al càmping Leo (20€/nit) d’Spotorno, on fem el darrer banyito a la Itàlia i del nostre viatge!!

Càmping Leo, Spotorno

DIA 20:

• Ruta: Spotorno-Barcelona
  
• Km: 788 km
  
• Peatges: 41’35€
  
• Benzina: 120€
• Darrer dia de viatge: El darrer dia d’un viatge és estrany, es creua el present amb el passat, els records amb l’ara i ja comencem a pensar en la propera aventura… Ha estat el nostre 1r furgoviatge i ha superat totes les nostres expectatives. Han estat 20 dies de llibertat, improvització, conèixer món i conèixe’ns a nosaltres mateixes, de descans, de no parar, de somriures i d’infinites anècdotes. Propera parada??? 🙂

20 dies!!!! Final del trajecte! CONTINUARÀ!!!

FURGOANOTACIONS!!:

– La nostra furgo beu gasoil. A Itàlia és on estava més cara.

– Per no anar sense cap tipus d’informació vam decidir-nos per les guies turístiques Lonely Planet de Croàcia i Montenegro (aquesta, ara per ara, només està en anglès). Abans de marxar també vam passar per la llibreria Altair de Barcelona, una finestra al món i on el temps sembla que s’atura.

– Aquí podreu veure la ruta completa en un mapa.

– I aquí podreu veure les fotos del furgoviatge.

– Targeta verda: només és necessària a Montenegro. Si no es té, a la duana, es pot expedir. La bàsica té una durada màxima de 15 dies i costa 15 €

– recordar que a l’aduana de Montenegro s’acosta una noia que et diu que has de pagar una ecotaxa de 10€, molt sospitós però cert…

– A la costa croata és important portar xancletes de riu ja que és pedregosa i està ple de garotes.

– Recordeu que la moneda de Croàcia és la Kuna (kn). Nosaltres vam optar per pagar en targeta de crèdit i treure diners del caixer del mateix país.

Empordà non-stop!

• DIA 1:

Sortim de nit i decidim dormir a un lloc conegut per nosaltres, la Cala Sa Boadella de Lloret de Mar. Aparquem al carrer sense sortida de l’accés superior a la cala (darrere la urbanització). És un lloc tranquil i força planer que permet sopar a la platja, llevar-se i banyar-se al mar… sense haver de moure la furgo. El contra és que a l’estiu és i vaivé de gent cap a la platja…

Accés cala Sa Boadella

• DIA 2:

Després d’un matí de platja, carretera i manta cap a Garriguella, a tocar del Paratge Natural d’Interès Nacional Serra de l’Albera. És un lloc ideal per a fer excursions a peu o en btt per diversos itineraris marcats o improvisats direcció la muntanya o la costa.

Aparcament de Les Tortugues. Garriguella

Nosaltres vam dormir als afores del poble, en una zona d’aparcament proper al Centre de reproducció de Tortugues de l’Albera i el Santuari de Mare de Déu del Camp. És un lloc genial per les vistes que es tenen de la serra de l’Albera :).

• DIA 3:

Després d’una estupenda 😉 pre-inauguració del Sindicat de Garriguella, vam decidir aprofitar les darreres (o no) calors al Cap de Bol (entre Llançà i Port de la Selva). Vam descobrir un nou aparcament on diverses càmpers havien passat la nit. És gratuït i a tocar de l’aigua… apuntat!!!

Aparcament Cap de Bol.

Per dinar, vam pujar al mirador  i zona de pícnic Mas Ventós, amb unes vistes privilegiades del golf de Roses i aiguamolls de l’Empordà.

Si cliqueu als següents enllaços podeu veure el mapa de ruta i les fotografies.

L’EMPORDÀ NO PARA!!

El llibre de la independència

El passat Sant Jordi vaig decidir regalar al Xavi el relat d’un somni, d’una utopia feta realitat. La vuelta al mundo en 10 años no és un llibre de ficció, sinó un llibre de viatges ben real. Es tracta de la primera part de la gran aventura d’en Pablo i l’Anna, un argentí i una catalana que han decidit de totes totes fer realitat el seu somni: donar la volta al món amb la seva furgo 4×4 en 10 anys. No està malament no?

Amb el llibre, en Pablo va voler compartir les vivències i sensacions de la primera part del viatge: van sortir de Barcelona i van creuar Itàlia, Grècia, Turquia, Síria, Jordània fins arribar a Egipte. La quotidianitat de les experiències fa la lectura molt amena i ens va animar a continuar amb el projecte de fer una ruta per Croàcia, Montenegro i Itàlia a l’estiu (i com ells ho vam aconseguir :)!

Actualment, en Pablo, l’Anna i la furgo estan a Alaska, després de creuar tot el continent americà. Si voleu seguir les peripècies podeu subscriure’s al seu blog, que és molt i molt recomanable. Esperem que en tornar editin un segon llibre de la seva particular Volta al Món en 10 anys.

Al capítol de Rodamóns de Furgoaddictes va ser on vam descobrir el seu propòsit.

Un altre llibre molt recomanable sobre viatges és Los viajes de Júpiter, on Ted Simon explica com va fer la volta al món en moto els anys 70; un aventurer!

Lo Delta

El Delta de l’Ebre és un dels nostres furgo racons preferits, ja que és on vam descobrir la nostra afició als furgoviatges i al nomadisme ;)!

Des de llavors, que intentem, com a mínim un cop a l’estiu, “fer furgoteràpia” a un lloc màgic: Lo Delta.

• DIA 1:

Per aprofitar de dalt a baix el cap de setmana, vam decidir marxar de nit per llevar-nos a ple Delta. Vam dormir a l’aparcament de la platja dEl Trabucador on, aquest any, han obert un xiringuito on fan unes paelles amb molt bona pinta! Al pàrking hi pernocten moltes furgos i autocaravanes i el porxo de semiombra és ideal per poder aguantar una mica la calor d’estiu.

• DIA 2:

Vam decidir fer una volta i un bon esmorza a Sant Carles de Ràpita i aprofitar per comprar provisions per al cap de setmana!

De tornada ens vam tornar a instal·lar al Trabucador, aquesta vegada prop de les Salines, on gaudim d’unes esplèndides vistes i posta de sol de Sant Carles i el Montsià.

És un lloc ideal per perdre’s, no fer res, llegir, fer esport, caminar, xerrar… tot això i una barbacoa nocturna de peix van els nostres petits luxes.

• DIA 3:

Diumenge van decidir passar el matí a la Banya i reocllir el xiringuito i anar a visitar l’Illa de Buda, on hi trobem una reserva d’aus i diferents casetes de guaita. A la zona oberta hi ha una zona d’aparcament ideal per passar-hi la nit i un bar i unes barbacoes amb taules a peu de platja. El lloc és molt xulo però el nivell de brutícia de la platja i mar ens va sorprendre molt negativament. Tristor.

Aquí podreu veure les fotos i la ruta del cap de setmana!

I si coneixeu més furgoracons pel delta, fes-nos-ho saber!!